BARNA’N’ROLL

BARNA’N’ROLL (THE ANTI PATIKS, CRIM, ADOLESCENTS, SOZIEDAD ALKOHOLIKA, TOY DOLLS, BAD RELIGION, TALCO) 9/7/16

I va arribar la setmana gran del punk-rock a la capital catalana amb un cartell esplèndid per a un festival d’un dia. Tot i les grans bandes que van actuar, el Barna’n’Roll podia patir pel seu èxit per diferents fronts. D’una banda coincidia amb una nova edició del Resurrection Fest i qui no té un o deu amics que hi han viatjat des de Barcelona? D’altra banda, a l’altra punta de la ciutat s’hi celebrava el Cruïlla Barcelona, que tot i tractar-se d’estils força diferenciats, els més eclèctics van haver d’escollir entre un i l’altre i, finalment, diferents talls de trànsit a la ciutat degut a la celebració de la Pride Parade afectaven a algun dels accessos a Montjuïc. Veient l’ambient que ja hi havia a les 19.30 durant l’actuació de SOZIEDAD ALKOHOLIKA ningú pot posar en dubte que, tot i les circumstàncies, l’èxit de la primera edició va ser rotund.

Abans però i sota un sol d’escàndol va ser el torn de les dues formacions locals, els terrassencs THE ANTI-PÀTKS i els CRIM des de Tarragona. Amb molt poc temps per estar sobre l’escenari van haver d’anar a barraca i compactar el millor de cada una d’elles. THE ANTI-PÀTIKS van tenir temps de fer l’espetegó amb el darrer disc dels Manel i enfundar-se el barret de palla per aclarir-nos que ‘Només el punk-rock em fa feliç’, tema amb el que van tancar l’actuació i que posa nom al seu darrer treball.

Dos anys i mig han passat del primer treball de CRIM i cançons com ‘Castells de Sorra’ ‘Desperta’ o ‘L’MP3 em va arruïnar la vida’ encara són un bon mastegot quan sonen en directe i al Barna’n’Roll no fou excepció. Acompanyats sempre d’una bona crew, van aprofitar per presentar algun tema del seu nou treball que es publicarà passat l’estiu! Ganes! Tot i que durant les actuacions de totes dues bandes va ser el temps perquè la gent anés arribant i assegurarés les primeres cerveses, un bon grapat de gent va decidir fer costat a THE ANTI-PÀTIKS i CRIM, senyal d’una bona elecció de les bandes i de la bona salut de l’escena. Hi ha milícia i és mediterrània!

Amb mitja insolació sobre els nostres caps, fou el torn d’ADOLESCENTS, hardcore punk de la vella escola liderada per els fundadors Tony Cadena i Steve Soto, veu i baix respectivament. Els californians van fer un bon i accelerat directe i sense cap imprevist a sobre de l’escenari, com el darrer cop que van passar per Catalunya que en Tony va parar el concert una bona estona perquè havia perdut una dent.

Torn per a uns veterans SOZIEDAD ALKOHOLIKA. Per a alguns la banda que sobrava del cartell i per a d’altres la principal atracció, el cert és que vam viure el millor concert d’S.A. en molt de temps a Catalunya, si més no a mi m’ho va semblar. Van fer un repertori greatests hits total i els vam veure més moguts sobre l’escenari, si més no en Juan. Això va provocar el deliri-karaoke dels seguidors i dels que ja els havíem perdut la pista anys enrere!

A punt d’arribar les 21h arribava el plat fort de la nit amb THE TOY DOLLS i BAD RELIGION. Amb els primers encara havies de buscar l’ombra, però és el que menys preocupava als que estàvem amb ganes del punk esbogerrat dels britànics amb un Olga i un Tommy Goober pletòrics davant de l’escenari, regalant himnes, coreografies, saltirons, ganyotes… Com sempre, enfundats en les seves ulleres de sol, els corbatins i les mítiques Dr. Martens, tant mítiques com les cançons d’una banda que porta quasi 40 anys donant guerra!

L’any 79, quan s’ajuntaren THE TOY DOLLS, també ho feien a Califòrnia els BAD RELIGION. Unes quantes vegades vaig sentir –‘Jo he vingut per a Bad Religion’. Doncs té, ja els teniu! Els angelins també van tirar dels clàssics de la seva extensa discografia i això sempre ajuda a fer concerts apoteòsics. Ara que es compleixen 20 anys després de que un pallús pugés a l’escenari del Dr. Music d’Escalarre per dir-li calb, gordo i venut a en Greg Graffin (ara hi podria afegir canós), aquest segueix repartint cera allà on van! Potser el so va decebre una mica al públic, però no pas ni l’energia ni l’actitud mostrades al Poble Espanyol.

Amb la nit instal·lada ja al recinte va ser el moment de la festa i de la xerinola i qui millor actualment que els italians TALCO, banda que no parem de trobar-nos arreu de Catalunya. Punk, ska, festa i revolució reunides en cinc lletres. Segurament la banda que mou més jovenalla, per tant banda de futur! La bogeria de TALCO va acabar amb les meves forces pel que em vaig perdre BAD MANNERS, dels qui vaig canviar una hora de gresca per una de son…